Aquest estudi tracta de les particularitats de les persones refugiades, un aspecte poc conegut en el context de la dècada de 1980 a Espanya, poc estudiat i valorat des de la perspectiva del treball social. L’estudi analitza el període entre els anys 1979 i 1988, etapa en que l’autora va dirigir el Servei de Refugiats de la Creu Roja Espanyola a Barcelona. El servei tenia com a objectiu impulsar programes d’ajuda i assessorament per a persones refugiades per facilitar la seva integració cultural, social i laboral, ja fos de manera temporal o indefinida. El llibre tracta amb detall les actuacions en el medi social que es van engegar per propiciar accions de solidaritat cap als refugiats.